Notícies

6 de novembre de 2025 - Notes de premsa

Europa suspèn en l’objectiu de cobertura de necessitat de serveis de les persones amb trastorns mentals

Ho revela una revisió sistemàtica dels estudis publicats sobre cobertura en aquestes patologies en adults, que publica The Lancet Regional Health-Europe.

En general, hi ha poca informació sobre la capacitat de donar servei a les persones amb trastorns mentals als diferents països europeus. El coneixement existent mostra una gran disparitat entre cada estat i una cobertura baixa en pràcticament tots els trastorns.

Aquestes dades posen en risc l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut d'incrementar un 50% la cobertura per aquests pacients l'any 2030.

La taxa de cobertura de serveis sanitaris per als trastorns mentals a Europa en la població adulta és escassa i insuficient. És a dir, el percentatge de persones amb una patologia mental que reben algun tipus de tractament és, en alguns països, pràcticament nul i, en general, tot el continent suspèn. Un nou estudi, publicat a The Lancet Regional Health-Europe fa una fotografia molt preocupant de la situació al continent en aquest camp, amb una escassa cobertura i unes xifres encara menors si tenim en compte el nombre de persones que reben un tractament adequat per al seu trastorn.

Jordi Alonso

El treball, una revisió sistemàtica dels articles científics publicats les dues últimes dècades sobre aquest tema, ha comptat amb la participació del Dr. Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis sanitaris de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra. La primera conclusió de l'estudi, que ha analitzat 45 publicacions, és, segons Alonso, que "hi ha una manca de dades molt important tant per països com per trastorns, la qual cosa dificulta saber quin és el punt de partida". L'estudi també el signen investigadors de l'Organització Mundial de la Salut, de la Universitat de Verona, a Itàlia, de la London School of Economics i del King's College de Londres, al Regne Unit, i de la Global Mental Health Peer Network.

La revisió ha permès comprovar com només en els trastorns mentals greus, com és el cas de la psicosi, els països europeus assoleixen graus elevats de cobertura. Entre el 50 i el 90%, una gran disparitat que no amaga casos de molt baixa cobertura. A altres patologies, com la depressió major, a països com Bèlgica, el 36% de les persones amb la patologia han rebut algun tractament, però només l'11% l'han rebut de forma adequada. En el trastorn per ansietat, els percentatges van del 47% de Suècia al 7% de Bulgària. I en trastorns per ús de substàncies i/o alcohol, els percentatges de persones adultes que reben tractament són ínfims. Els col·lectius més vulnerables són les dones, les minories sexuals, les minories ètniques, els immigrants i les persones sense llar. En el cas dels trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), les dades són tan escasses que resulta difícil fer un diagnòstic de la situació.

Si anem a les dades d'Espanya, només una de cada tres persones amb qualsevol classe de trastorn rep algun tractament. I menys del 12% en rep un d'adequat. En depressió major són el 28% del total, dels quals, el 18% amb un abordatge acurat. En ansietat les xifres són del 29,5% i el 12%. Però en trastorns per ús de substàncies i alcohol, només el 5,2% reben un tractament adequat.

El conjunt d'aquestes dades "posen en perill l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut d'assolir un increment del 50% de la cobertura de tractament", explica el Dr. Alonso. També mostren la gran disparitat i desigualtats en cobertura de serveis sanitaris en el continent, més enllà de la Unió Europea. Per revertir-ho, els investigadors fan un seguit de recomanacions, tant en relació amb l'oferta com amb la demanda. Però, en primer lloc, reclamen que "cal un sistema de monitoratge de trastorns mentals europeu que sigui harmonitzat i continu", afegeix Jordi Alonso.

En relació amb l'oferta, reclamen més professionals i més finançament per atendre la salut mental de la població, una descentralització de serveis i la integració d'aquests a l'atenció primària. També, una atenció centrada en la persona, treballar per a reduir l'estigma i incloure la salut mental en la cobertura universal de salut a tots els països europeus.

En relació amb la demanda, campanyes educatives sobre salut mental i els serveis existents així com per normalitzar parlar de salut mental. Aposten apoderar els usuaris i promoure la participació i el diàleg sobre els tractaments.

Article de referència

Corrado Barbui, Jordi Alonso, Dan Chisholm, Sara Evans-Lacko, Roxanne C. Keynejad, Ledia Lazeri, et al. Mental health service coverage and gaps among adults in Europe: a systematic review. 2025/10/01, PY-2025. The Lancet Regional Health-Europe. DOI: 10.1016/j.lanepe.2025.101458