5 Qui és l’Andrea Cerutti? El Dr. Andrea Cerutti és un investigador de l’IMIM-Hospital del Mar que lidera el grup de recerca en biologia de les cèl·lules B de l’IMIM des del 2010. Inicialment va fer l’especialitat d’hematologia, però de seguida es va interessar per la immunologia, vinculada a malalties com limfomes o leucèmies, l’origen de les quals està en els limfòcits tipus B. Ha estat professor associat a la Weill Medical College of Cornell University i actualment és professor de Medicina en el Mount Sinai School of Medicine de Nova York. Allà va començar a estudiar la part tumoral d’aquests limfòcits B i com funcionen en la persona sana. També és editor associat de la revista Mucosal Innumology i del Journal of Immunology i revisor de Nature, Science, Nature Immunology i Immunity. El Consell Europeu de Recerca (ERC) li ha concedit el 2012 una ajuda Advanced Grant amb un finançament de 2 milions d’euros a cinc anys per a donar suport a projectes excel·lents de recerca científica, altament innovadors i liderats per investigadors de reconegut prestigi. importants per a la producció d’anticossos al lupus, podem intentar bloquejar-les i intentar disminuir la producció d’anticossos patògens per als pacients. Així comença el treball amb un nou fàrmac fins que s’autoritza el seu ús. Un fàrmac com aquest ja s’ha aprovat als Estats Units i a Europa i la investigació per a produir-lo es va basar en estudis bàsics, inclòs el nostre. Els resultats no són definitius perquè aquestes malalties són complicades però almenys veiem les diferències en les respostes. La lliçó és que cal seguir estudiant per a millorar el fàrmac o fer-ne de més efectius. Què us aporta la proximitat de l’Hospital del Mar? Moltes coses. Podem aprofitar moltes situacions per aprendre com funciona la biologia humana en rebre un fàrmac concret. Com en el projecte que compartim amb Nefrologia amb pacients trasplantats que prenen el seu tractament immunosupressor normal amb rapamicina i on hem descobert una nova via de senyalització d’aquests anticossos, relacionada amb les molècules BAFF i APRIL, on una component d’aquesta via pot ser bloquejada per aquest fàrmac. És com un experiment en viu. I com és la col·laboració amb els clínics? És un diàleg permanent, especialment amb els patòlegs, ja que ens ajuden a saber més sobre la resposta immunitària en el teixit. El destacat estudi que hem fet recentment sobre la melsa ha estat possible per la bona relació amb patòlegs i uròlegs de l’Hospital del Mar. Va ser fonamental perquè la melsa és un òrgan que, en extirpar-se, es llença i nosaltres hem pogut utilitzar-lo per aprendre més com hi funcionen els limfòcits B. Va ser un diàleg exemplar entre investigadors de recerca bàsica i clínics. Per què és tan especial aquest estudi sobre els neutròfils a la melsa? Perquè no hi ha gairebé literatura sobre com funcionen els limfòcits B de la melsa humana i perquè la possibilitat de tenir teixits de melses humanes va ser única. Fins ara se sabia que els neutròfils es troben en un teixit amb infecció, que circulen per la sang i són la primera cèl·lula que va al lloc infectat, perquè es “menja” tot el que sobra, des de les bactèries a les cèl·lules mortes. La hipòtesi era que si en persones sanes els neutròfils poden produir molècules BAFF i APRIL, tan importants per les cèl·lules B, havien d’estar en algun lloc. Pensàvem que havien de ser presents als òrgans limfàtics com ara els ganglis, les amígdales, el budell o la melsa. Amb la col·laboració dels patòlegs vam estudiar aquests teixits i els hem trobat a la melsa (i també als ganglis dels budells) on arriben segurament des de la medul·la òssia per la sang. Suposem que estan allà per ajudar als limfòcits B, una de les funcions que tenen. Cal seguir estudiant... I per a això us ajuda la relació amb Nova York o d’altres centres? És clar, relacionar-nos és part de la nostra feina. Ens permet estar en contacte amb idees que se generen constantment, noves hipòtesis, reflexions... hi ha descobriments a diari i quantes més relacions tens, més possibilitats de desenvolupar noves idees, canviar o millorar les teves. També ajuda per aconseguir més casos en malalties congènites rares o per a completar determinats aspectes dels estudis en marxa. Pel que fa als Estats Units, tenir un laboratori allà ens situa a l’avantguarda del coneixement en immunologia. A més, ambdós laboratoris tenen interessos diferents però complementaris. A Barcelona estem estudiant els mecanismes bàsics de la producció d’anticossos a la melsa, i a Nova York els mecanismes de producció d’anticossos als budells, a les mucoses. Quins avantatges té quedar-se a Europa? Als Estats Units desenvolupar immunologia amb humans suposa barallar-se amb una burocràcia fora de mida. Aquí la part administrativa per a obtenir teixits i cèl·lules és una mica més senzilla. I també tenim grups de pacients molt poc comuns, com els que dóna la insularitat de les Balears, que són tot un “ecosistema humà” amb mutacions genètiques que ens permeten estudiar una malaltia com en estat pur, per a millorar el seu estat de salut i per a aprendre més sobre el sistema immunitari. Què voldríeu fer en el futur? Ens agradaria desenvolupar la troballa de la relació entre neutròfils i limfòcits B. I és que quan aprens sorgeixen irremeiablement més preguntes. Per què estan allà? Segur que tenen un paper força important. Són polivalents i hem vist per la microscopia avançada que interactuen amb moltes altres cèl·lules (T, dendrítiques, macròfags) i la pregunta és “quin és el resultat d’aquesta interacció que hem trobat i el seu impacte sobre la nostra resposta immunitària?”. Són les coses que volem aprendre Treballem en mecanismes bàsics de la producció d’anticossos en les cèl·lules B. És un procés cabdal en la defensa del cos davant infeccions bacterianes o virals, per a generar vacunes i protegir individus que tenen un alt risc davant les infeccions.
