references
trucció
d’Investigacions Mèdiques (IMIM), semblen fer avenços amb estudis amb voluntaris que pateixen la Síndrome de Down i llancen un missatge esperançador amb una nova substància, present a l’extracte de te verd, que pot ajudar a millorar la plasticitat neuronal i així millorar la memòria, l’atenció o la capacitat per a aprendre. Amb aquests estudis es pretén desenvolupar una teràpia que millori el rendiment cognitiu i alhora frenar la progressió de la degeneració neuronal que aquestes persones comparteixen amb els malalts d’Alzheimer. L’extracte de te verd té la clau Fins a l’actualitat no existeix cap tractament que millori el rendiment intel·lectual de les persones amb Síndrome de Down, que afecta a unes 34.000 persones a Espanya, amb 4.000 a Catalunya. En aquest projecte s’estudia com una substància antioxidant present en el te verd, anomenada epigalocatequina gal·lat (EGCG), pot actuar sobre les connexions neuronals i tenir un efecte beneficiós pel que fa a la capacitat d’aprendre i de memoritzar d’aquestes persones. A més, és una substància natural que s’ha comprovat com a segura per a les persones i que potser ben aviat, gràcies a aquest estudi, demostrarà la seva eficàcia definitivament.
Voleu veure el vídeo sobre Neuroimatge?
7
Voleu veure el vídeo sobre Neurofisiología?
L’assaig amb voluntaris La fase actual de la investigació s’està desenvolupant gràcies a la participació de 87 voluntaris de 16 a 34 anys d’edat a l’estudi TESDAD, que correspon al grup de pacients amb Síndrome de Down, a més dels 31 que van ser a la fase pilot. La participació de persones voluntàries és cabdal per a valorar l’èxit d’aquestes propostes, que poden suposar un gran canvi en la qualitat de vida de totes les persones que pateixen aquestes síndromes, fins ara sense tractament. L’estudi durarà fins desembre de 2013 i els resultats definitius trigaran encara dotze mesos més a obtenir-se. Al mateix temps, un altre estudi s’està duent a terme de forma similar per a pacients amb la Síndrome de X Fràgil.
Com actua aquesta substància? Se sap que a les Síndromes de Down i de X Fràgil el deteriorament cognitiu es dóna sobretot per la implicació del gen Dyrk1A, que està sobreexpressat en aquestes síndromes i que també té a veure amb la neurodegeneració en la malaltia d’Alzheimer, que es dóna en edats primerenques en aquestes persones. L’epigalocatequina gal·lat té la facultat de modular l’expressió d’aquest gen. Així, no es tracta tant d’un fàrmac “miracle” sinó d’una substància que afavoreix els processos fisiològics de la plasticitat neuronal. L’administració de l’EGCG ja ha donat resultats espectaculars en els treballs previs amb ratolins pel que fa al funcionament de la memòria i de l’aprenentatge i també resultats prometedors en l’estudi pilot amb humans que va començar el 2010, finançat per la Fundació Jérôme Lejeune.
L’assaig consisteix en l’administració d’un suplement nutricional amb 200 mg d’Epigalocatequina gal·lat en la meitat de pacients i d’una substància placebo en l’altra meitat. A més, es complementa amb un protocol d’estimulació cognitiva. Durant l’estudi, que dura 19 mesos, els voluntaris se sotmeten a diverses extraccions de sang, anàlisi de composició corporal, exploracions neuropsicològiques i, de vegades, a d’altres exploracions neurofisiològiques i amb neuroimatges. Els participants poden obtenir a canvi de la seva participació una millora en la seva capacitat per aprendre i memoritzar informació
