Notícies

16 de diciembre de 2025 - Notes de premsa

Treballar a les plataformes digitals afecta la salut i el benestar i genera estrès crònic, ansietat i fatiga

És una de les conclusions de l'informe "Treballar a les plataformes digitals: Què sabem sobre salut i seguretat?", una recerca conjunta de la UPF i l'Hospital del Mar Research Institute Barcelona, en el marc del projecte internacional  GIG-OSH, que ha recollit dades de set països europeus.

El treball en les plataformes digitals s'ha convertit en una "economia del cansament digital" que afecta la salut, el benestar i la seguretat de les persones, i que genera estrès crònic, ansietat i fatiga, a més d'esgotament emocional i dificultat per desconnectar. Ho diu un estudi fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Hospital del Mar Research Institute Barcelona (HMRIB).

A través dels testimonis recollits a Espanya, l'informe "Treballar a les plataformes digitals: Què sabem sobre salut i seguretat?" posa de manifest la tensió entre la promesa d'autonomia i la realitat del control algorítmic, una dinàmica que moltes persones descriuen com estar atrapades en una roda invisible, on cada esforç per millorar la situació reforça el cicle de precarietat.

L'estudi s'emmarca en el projecte de recerca internacional GIG-OSH (Nous reptes per a la seguretat i la salut laboral en temps de transformació digital a Europa), desenvolupat entre el 2022 i el 2025, en què han participat nou institucions de recerca de set països europeus. A Espanya la recerca ha estat liderada per dos investigadors principals, al capdavant dels seus equips: per part de la UPF, Joan Benach, director del grup de recerca GREDS-EMCONET del Departament de Ciències Polítiques i Socials i codirector del JHU-UPF Public Policy Center, i per part de l'HMRIB, Mireia Julià, vinculada a l'Escola Superior d'Infermeria Hospital del Mar (ESIHMar) i investigadora del grup de recerca Determinants Socials i Educació en Salut (SDHEd).

Uns algoritmes que configuren noves formes de subordinació digital

L'estudi  demostra que l'anomenada flexibilitat laboral apareix, en molts casos, com una resposta a la necessitat més que no pas a una elecció voluntària. Lluny de constituir una vertadera emancipació respecte a la feina assalariada, la majoria de les persones treballadores de plataformes experimenten una autonomia restringida, caracteritzada per la inseguretat contractual, la variabilitat d'ingressos i el control algorítmic. "Els algoritmes dissenyats per optimitzar l'eficiència en els processos productius acaben configurant noves formes de subordinació digital: assignen tasques, mesuren el rendiment, penalitzen la inactivitat, determinen els ingressos i modelen el comportament a través de la reputació i la puntuació. En aquest sistema, la dependència es disfressa d'emprenedoria i la incertesa es normalitza com a preu de la llibertat aparent", afirmen els investigadors responsables de l'estudi a Espanya.

Conseqüències per a la salut i el benestar de les persones

Aquesta estructura de treball algorísmic té conseqüències profundes sobre la salut i el benestar de les persones treballadores. "L'evidència generada al llarg del projecte evidencia que l'exposició constant al control, la imprevisibilitat dels ingressos i la competència generen estrès crònic, ansietat i fatiga. El risc no és únicament físic (accidents, trastorns musculoesquelètics o exposició a tòxics) sinó també psicosocial: pèrdua de límits entre feina i vida personal, sensació d'aïllament, esgotament emocional, inseguretat constant, dificultat per desconnectar i impossibilitat de planificar el futur", afirmen els autors. La salut, en aquest context, es converteix en un indicador de desigualtat, un mirall on es reflecteixen les conseqüències d'un model laboral que fragmenta drets, precaritza la feina i dilueix les responsabilitats.

GIG-OSH fa evident una crisi de la protecció laboral moderna

El projecte internacional GIG-OSH mostra que el treball en plataformes ha posat en crisi els supòsits bàsics de la protecció laboral moderna: la noció d'ocupador identificable, la idea d'un lloc de treball estable, o la distinció entre temps laboral i personal. "Aquest desbordament exigeix redefinir la governança del treball des d'un enfocament transdisciplinari que combini regulació, inspecció, negociació col·lectiva i coneixement científic. La qüestió central ja no és només com protegir els que treballen en plataformes, sinó com garantir drets i salut en un sistema productiu descentralitzat i gestionat pels algorismes. El desafiament no consisteix a rebutjar la tecnologia, sinó a polititzar-ne el disseny i els efectes", subratllen els investigadors.

GIG-OSH combina una metodologia mixta i col·laborativa, que integra anàlisis quantitatives i qualitatives, circumscrit a set països europeus: Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit. Les enquestes, fetes a gairebé quatre mil persones treballadores en total (a Espanya, hi van prendre part 575 persones a la primera onada, de les quals 186 feien tasques presencials i 388 treballaven de forma remota), permeten caracteritzar les condicions d'ocupació, els ingressos, els riscos i la salut percebuda. Pel que fa a les entrevistes en profunditat, es van fer a un total de 124 persones treballadores (una vintena a Espanya) i 24 a actors clau, com ara representants sindicals, governamentals i gestors de plataformes. Aquesta combinació de dades permet identificar tant patrons comuns com especificitats nacionals, i ofereix una lectura àmplia i comparada sobre com la digitalització està redefinint els límits del treball i la protecció social.

Treball de referència: Julià Pérez, M, Padrosa Sayeras, E, Verdaguer Johé, S, Vicente Castellví, E, Benach, J, Belvis, F, Gutiérrez-Zamora Navarro, M, et al. (octubre 25) "Treballar a les plataformes digitals: què sabem sobre salut i seguretat?: resultats del Projecte GIG-OSH"