Notícies

13 de novembre de 2026 - Informació General

Avenç per millorar el diagnòstic de l’esteatosi hepàtica metabòlica en les persones amb diabetis mellitus tipus 1

Un nou estudi encapçalat pel Servei d'Endocrinologia de l'Hospital del Mar, publicat a la revista The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, ha permès identificar eines senzilles i accessibles per identificar els pacients amb aquesta patologia i diferenciar-los de l'hepatopatia glucogènica, una malaltia diferent i reversible.

El Servei d'Endocrinologia de l'Hospital del Mar acaba de publicar un nou estudi que suposa un pas endavant en el diagnòstic ràpid de l'esteatosi hepàtica metabòlica, l'anomenada malaltia del fetge gras de causa metabòlica, en els pacients amb diabetis mellitus tipus 1. Es tracta d'un avenç important, ja que ajudarà a destriar quins pacients pateixen aquesta patologia, que amb determinades proves es pot confondre amb una altra malaltia, l'hepatopatia glucogènica. D'aquesta manera, es pot millorar tant el diagnòstic com oferir un seguiment individualitzat als pacients. El treball es publica a la revista The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism.

Totes dues malalties tenen causes i pronòstics diferents, tot i que poden tenir una aparença similar a la imatge ecogràfica. En el cas de l'esteatosi hepàtica metabòlica, pot progressar cap a la malaltia hepàtica avançada, mentre que l'hepatopatia glucogènica és potencialment reversible amb la millora del control glucèmic. D'aquí la importància de disposar d'eines fiables per al diagnòstic.

Per al treball s'ha estudiat a 202 persones adultes amb diabetis mellitus tipus 1. Se'ls hi va fer una valoració clínica, una analítica i una ecografia hepàtica. En aquells casos amb ecografia alterada, l'estudi es va completar amb una ressonància magnètica, que va permetre quantificar el greix hepàtic. A la vegada, es van analitzar diversos índexs diagnòstics i biomarcadors sanguinis.

Els resultats indiquen que "l'ecografia pot sobreestimar la presència d'esteatosi hepàtica en persones amb diabetis mellitus tipus 1", explica la Dra. Silvia Ballesta, metgessa adjunta del Servei d'Endocrinologia i Nutrició i investigadora del Grup de recerca en Risc Cardiovascular i Nutrició de l'Hospital del Mar Research Institute (HMRIB). L'estudi indica que només la meitat dels participants amb ecografia alterada estudiats amb ressonància magnètica presentaven acumulació de greix hepàtic. Per contra, l'índex Fatty Liver Index (FLI), calculat a partir de dades clíniques i analítiques habituals, "va mostrar una bona capacitat per identificar la patologia en els participants estudiats amb ressonància", afegeix la Dra. Gemma Llauradó, metgessa adjunta del Servei d'Endocrinologia i Nutrició i investigadora de l'HMRIB i de l'àrea del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), qui també indica que es van identificar associacions amb altres biomarcadors metabòlics, el piruvat i el succinat.

Millors eines per al diagnòstic

El Dr. Juan José Chillarón, cap de Secció del Servei d'Endocrinologia i Nutrició i investigador de l'HMRIB i de l'àrea del CIBER de Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), assegura que disposar "d'eines senzilles i accessibles com el FLI podria ajudar a identificar quins pacients amb una ecografia alterada necessiten exploracions complementàries, afavorint un diagnòstic més precís i un seguiment individualitzat".  Ara, però, cal validar els resultats amb estudis més amplis i aprofundir en la utilitat dels biomarcadors identificats. A la vegada, cal desenvolupar estratègies que permetin diferenciar millor l'acumulació de greix i de glucogen al fetge.

En el treball també han participat investigadors del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès-Garraf, de l'Hospital Universitari Joan XXIII, de l'Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les dues patologies estudiades tenen orígens i pronòstics diferenciats. L'esteatosi hepàtica metabòlica s'associa principalment amb l'obesitat, la resistència a la insulina i un risc cardiometabòlic més elevat. Per contra, l'hepatopatia glucogènica es relaciona amb alteracions del control glucèmic i acostuma a tenir un pronòstic més favorable.

Article de referència

Ballesta S, Pedro-Botet J, Climent E, Fernández-Veledo S, Gaja R, Garrido A, Vendrell J, Sánchez J, Fernández M, Chillarón JJ, Llauradó G. Clinical and non-invasive assessment of metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease and glycogenic hepatopathy in individuals with type 1 diabetes. J Clin Endocrinol Metab. 2026 Oct 10:dgag422. doi: 10.1210/clinem/dgag422. Epub ahead of print. PMID: 42857930.