Notícies

4 de novembre de 2026 - Notes de premsa

Descobreixen com regular l’activitat dels limfòcits modificats per a lluitar contra els tumors

La revista Advanced Science publica l'estudi, liderat pel Grup de Recerca en Immunoteràpia del Càncer, grup mixt de recerca de l'Hospital del Mar Research Institute, el Centro Nacional de Investigaciones Oncològicas i l'Instituto de Investigación del Hospital 12 de Octubre (i+12).

Els investigadors han aconseguit, in vitro i en ratolins, activar i regular l'activitat antitumoral dels limfòcits T modificats, gràcies a l'administració d'un fàrmac. El sistema ha demostrat la seva eficàcia tant en tumors hematològics com en tumors sòlids.

D'aquesta manera, es poden evitar els efectes tòxics que provoquen aquestes teràpies, sobretot en el cas dels tumors sòlids.

L'equip del Grup de Recerca en Immunoteràpia del Càncer, un grup mixt de l'Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i l'Instituto de Investigación del Hospital 12 de Octubre (i+12), acaba de publicar en Advanced Sience un destacat article que pot obrir la porta a resoldre un dels principals problemes derivats de les teràpies antitumorals amb limfòcits T modificats, les anomenades CAR-T o STAb-T, l'alta toxicitat que poden generar en els pacients. El treball, que acaba de ser publicat en la portada de la revista, ha aconseguit activar i regular la funció d'aquest tractament contra el càncer gràcies a l'administració d'un fàrmac. A més, ha certificat la seva eficàcia tant en tumors hematològics com en tumors sòlids. És la primera vegada que s'aconsegueix aquest efecte en el camp de les teràpies STAb-T.

Luis Álvarez-Vallina

Els investigadors, coliderats pel Dr. Luis Álvarez-Vallina, coordinador del grup i que també és director científic del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, i per la Dra. Anaïs Jiménez-Reinoso, de l'Instituto de Investigación i+12 y del CNIO-HMRIB, han desenvolupat una plataforma de teràpia cel·lular antitumoral basada en la teràpia STAb-T, o teràpia de cèl·lules punyal. Es tracta de limfòcits del mateix pacient que es modifiquen genèticament. A diferència de les teràpies CAR-T, la modificació no només els permet atacar directament les cèl·lules canceroses, sinó que també secreten de forma continuada anticossos biespecífics per activar el sistema immunitari. El problema d'aquests tractaments és que els antígens contra els quals estan dissenyats no només tenen presència en els tumors, sinó que també s'expressen en teixits sans, encara que en menor quantitat. Això fa que responguin també contra ells, provocant una elevada toxicitat i, en alguns casos, poden posar en risc la vida del pacient.

Activar-los a voluntat

Els investigadors han desenvolupat una nova teràpia cel·lular que "ens obre la porta a poder fer servir sistemes de regulació farmacològica per a poder controlar l'activitat de les teràpies cel·lulars antitumorals", explica el Dr. Álvarez-Vallina. Per aquest motiu, els investigadors han dissenyat una estructura modular, amb dos mòduls d'anticòs, en els limfòcits T modificats. Un dels mòduls està preparat per a reconèixer la diana expressada a les cèl·lules tumorals. El segon, reconeix les cèl·lules T. La novetat d'aquest enfocament és que la resposta només s'activa en presència d'un fàrmac específic que permet la interacció entre tots dos mòduls.

Susana Luengo, Anaïs Jiménez Reinoso

D'aquesta manera, "el fàrmac actua com un interruptor químic. Els limfòcits T modificats no s'activen i acoblar els dos mòduls de l'anticòs si no és en presència del fàrmac que activa la reacció, desencadenant la resposta immunitària contra el tumor", apunta Susana Luengo-Arias, investigadora de l'Instituto de Investigación i+12 i del CNIO-HMRIB i primera signant del treball.

Formació de la sinapsi immunològica regulada farmacològicament

Per la seva part, la Dra. Jiménez-Reinoso, afegeix que "aquesta capacitat de regulació és especialment rellevant per als tumors sòlids, ja que moltes de les seves dianes terapèutiques també es troben en teixits sans". La nova teràpia ha estat provada en models in vitro i en ratolins, tant en models de tumors hematològics, dirigits a la proteïna CD19, com en models de tumors sòlids, en aquest cas fent servir com a diana la proteïna EGFR. "A més de demostrar que els limfòcits modificats només s'activaven en presència del fàrmac, es va comprovar que la seva activitat podia regular-se ajustant la dosi i fins i tot aturar-se quan fos necessari", explica la Dra. Jiménez Reinoso.

"Disposar d'un control farmacològic permetria ajustar la intensitat i la durada de la resposta dels limfòcits T modificats, així com reduir o interrompre l'activitat terapèutica en el cas de detectar efectes adversos", assegura el Dr. Álvarez-Vallina. A més, en tractar-se d'una estructura modular, és possible adaptar-la a diferents dianes terapèutiques per a tractar diferents tipus de tumors sòlids. Tot i que la seva utilitat clínica s'haurà de confirmar mitjançant estudis addicionals de seguretat i assajos en pacients, aquest enfocament obre la porta a immunoteràpies cel·lulars més segures i adaptables.

Article de referència

Luengo-Arias S, Domínguez-Alonso C, Zagorac I, Tapia-Galisteo A, García-Veros E, Rubio-Pérez L, Gómez-Rosel M, Fuentes P, Hernández-López P, Aguilar-Sopeña Ó, Almagro-Puente L, Martínez-González S, Cañizares-Moscato L, Rivas-Sánchez M, Blanco B, Ramírez-Fernández Á, Díez-Alonso L, Blanco-Aparicio C, Arroyo-Ródenas J, Martínez-Torrecuadrada J, Toribio ML, Roda-Navarro P, Jiménez-Reinoso A, Álvarez-Vallina L. A Drug-Gated, Modular STAb-T Immunotherapy With External Control. Adv Sci (Weinh). 2026 Aug 24:e77236. doi: 10.1002/advs.77236. Epub ahead of print. PMID: 42635975; PMCID: PMC13502364.