Notícies

7 d'agost de 2026 - Notes de premsa

La pèrdua d’un ésser estimat pot accentuar el deteriorament cognitiu en persones d’edat avançada

El dol perllongat, aquell que dura més de sis mesos i afecta emocionalment la persona que el pateix, també afecta la seva capacitat cognitiva.

La memòria, l'atenció i la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa a la parla i l'habilitat visual i espacial són les capacitats que es poden veure més afectades per aquesta situació.

Els investigadors apunten que cal tenir en compte la possibilitat d'un dol perllongat en aquest grup de població a l'hora de fer-ne una avaluació geriàtrica integral.

Perdre un ésser estimat sempre suposa un cop per a la persona que sobreviu, però, a més, en el cas de les persones d'edat avançada també pot afectar la seva capacitat cognitiva. Un recent estudi de l'Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la Revista Colombiana de Psiquiatría, revela que en casos de dol perllongat es pot produir o agreujar el deteriorament cognitiu de qui el pateix. El treball ha revisat l'evidència científica publicada fins ara sobre aquesta qüestió, analitzant dades d'onze treballs publicats a revistes científiques.

Membres de l’equip responsable de l'estudi

El dol perllongat, que es pot considerar una situació patològica, és una reacció intensa que persisteix en el temps i que s'estén durant més de sis mesos després de la pèrdua de l'ésser estimat. Es considera una situació relativament habitual. Així, es calcula que entre el 7 i el 10% de les persones de més de 60 anys patiran un dol complicat. Els seus símptomes són, entre altres, enyorança intensa, preocupacions persistents, pensaments i records de la persona morta, dificultat per acceptar la pèrdua i seguir endavant, així com la pèrdua de sentit vital. Segons el nou treball, en el grup de població estudiat aquesta situació pot anar més enllà dels factors emocionals i afectar també la seva cognició.

Les dades analitzades indiquen que aquest tipus de dol és un factor de risc en l'aparició del deteriorament cognitiu o en la seva accentuació en cas que ja fos present. "El dol perllongat constitueix un factor de risc independent per al deteriorament cognitiu, diferenciable d'altres factors de risc", explica Laura Maldonado-Liñán, investigadora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i primera autora del treball. Les afectacions més habituals són a la memòria immediata, a l'atenció i a la velocitat de processament, a les funcions executives, a la fluïdesa verbal i a l'habilitat visual i espacial. També inclouen dificultats específiques en tasques que requereixen presa de decisions emocionals. Aquestes conseqüències poden accentuar-se més o menys en funció de la intensitat del dol perllongat i de les característiques de la persona, com és el cas de la presència d'altres factors de risc previs, malalties amb afectació a la cognició o psicopatològiques.

"Més enllà del factor emocional de la pèrdua, el dol patològic també té una afectació cognitiva", apunta el Dr. Josep Deví, autor principal de l'estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital del Mar. "En funció de la intensitat i del tipus de persona, així com de la presència de possibles malalties que ja comportin afectació cognitiva o trastorns psicopatològics previs, es poden agreujar o fer que aquest dol patològic tingui repercussions no només emocionals sinó també a l'àmbit cognitiu", afegeix.

Detectar el dol perllongat a la valoració geriàtrica integral (VGI)

Els autors de l'estudi també apunten a la necessitat de detectar i intervenir el dol perllongat o patològic a les valoracions geriàtriques integrals dels pacients, per prevenir-ne les conseqüències cognitives. "Cal fer-ne un seguiment i, dins aquest seguiment, un tractament psiquiàtric i psicològic, farmacològic, si cal, per ajudar a la persona afectada a fer una elaboració adequada del dol i superar-lo", explica el Dr. Deví. En aquest sentit, també apunta que si s'actua d'aquesta manera i desapareix el trastorn per dol perllongat o remet en un percentatge elevat en la seva simptomatologia i no hi ha més patologia neurològica o cognitiva associada, "és d'esperar que les conseqüències del dol perllongat, les emocionals i les cognitives, puguin ser reversibles, puguin remetre". Tot i que l'estudi s'ha centrat en persones de més de 60 anys, s'ha de recordar que el dol perllongat també pot afectar a edats més primerenques.

Article de referència

Maldonado-Liñán L, Deví-Bastida J, Carballido-López E, Gil-Navarro S, López-Villegas MD, Castillo-Vásquez C, Dorantes-Romandía R, Villegas-Yáñez MJ. Duelo prolongado y deterioro cognitivo: una revisión sistemática sobre la influencia patológica de la pérdida de un ser querido sobre la cognición de adultos mayores. Rev Colomb Psiquiatr. 2026 (Available online 10 July 2026). https://doi.org/10.1016/j.rcp.2026.02.002