Notícies corresponents a la categoria "Notes de Premsa"
5 de juny de 2024 - Notes de Premsa
Un equip científic liderat per la Dra. Anna Bigas, de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i de l'Institut Josep Carreras, ha descrit el paper de la proteïna IκBα en el procés de diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques. En faltar aquesta proteïna, les cèl·lules mare entren en un estat de quiescència, s'adormen i mantenen la seva potencialitat, fet que pot permetre el seu trasplantament per a usos terapèutics en leucèmies o en malalties de la sang d'origen genètic. Es tracta d'un pas important per poder generar aquest tipus de cèl·lules a laboratori, evitant que es diferenciïn i es converteixin en altres cèl·lules abans d'hora.
29 de maig de 2024 - Notes de Premsa
Treball publicat a Nature Communications
Un estudi internacional encapçalat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar ha demostrat, per primera vegada, el paper de dues proteïnes en l'activació i desactivació del sistema a través del qual actuen els fàrmacs contra els símptomes de l'esquizofrènia. Aquestes dues proteïnes són objectius potencials per al desenvolupament de nous fàrmacs dirigits a determinats símptomes de la malaltia, evitant els efectes secundaris dels tractaments actual. El treball ha analitzat com actuen algunes molècules sobre un receptor cel·lular de serotonina, que permetria incidir de forma diferenciada en els símptomes de l'esquizofrènia, sense afectar altres processos del cervell.
14 de maig de 2024 - Notes de Premsa
Les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica ingressades per una crisi d'agudització dels seus símptomes presenten nivells elevats en sang de proteïnes que afavoreixen la coagulació de la sang, segons un estudi de l'Hospital del Mar que publica ERJ Open Research. Això incrementa el risc que pateixin complicacions cardiovasculars. Per aquest motiu, els autors del treball recomanen que aquests pacients rebin sempre, de forma sistemàtica i preventiva, tractament anticoagulant mentre duri el seu ingrés hospitalari. El mateix estudi destaca que també cal fer un seguiment exhaustiu de les persones amb MPOC que pateixen tres o més crisis l'any, ja que el seu perfil de proteïnes en sang quan estan estables és molt similar al de les persones que ingressen a l'hospital per aquesta patologia.
8 de maig de 2024 - Notes de Premsa
Un estudi del Servei de Pediatria de l'Hospital del Mar mostra que l'alletament es manté durant més temps en els casos en els quals es tracta l'anquiloglòssia, la manca de mobilitat de la llengua causada pel fre lingual. El 93% dels nadons a qui es tallava, prenien llet de les seves mares en el moment de l'alta de l'hospital, xifra que baixava a gairebé el 65% al cap de sis mesos. En els que no se sotmetien a una frenotomia, els percentatges queien al 82% i al 55,6%. Aquesta patologia pot provocar dolor a la mare a l'hora d'alletar el nadó a causa dels problemes de succió per la presència del fre lingual. També pot ser necessari suplementar l'alimentació de la criatura perquè no guanya pes, ja que no pot prendre prou llet del pit.
3 de maig de 2024 - Notes de Premsa
Les cèl·lules assassines naturals o Natural Killers (NK) en contacte amb el tractament amb anticossos que es fa servir contra el càncer de mama HER2 positiu, segreguen uns tipus concrets de citocines que activen la resposta immunitària contra les cèl·lules tumorals. Els investigadors han confirmat que les pacients amb presència de limfòcits NK a l'entorn dels tumors presenten una millor resposta al tractament gràcies a aquest fet. Això confirma la viabilitat d'utilitzar les citocines segregades per les cèl·lules NK com a marcadors de resposta als anticossos antiHER2 amb una simple anàlisi de sang. També dona suport a diversos assajos clínics que utilitzen aquests limfòcits per reforçar el tractament en pacients amb càncer de mama HER2 positiu metastàtic.
17 d'abril de 2024 - Notes de Premsa
L'ampliació permet duplicar la superfície d'urgències i afegeix 75 llits nous a l'Hospital. S'estan acabant d'enllestir les obres a la coberta i a la façana, i durant els pròxims mesos s'hi acabaran de traslladar els diferents serveis. El conseller ha visitat el servei d'urgències i les plantes d'hospitalització, que ja han entrat en funcionament.
12 d'abril de 2024 - Notes de Premsa
Més del 12% dels pacients tractats amb marcapassos per regular el ritme cardíac acaben desenvolupant problemes de disfunció del ventricle esquerre. Canviar el punt d'implantació ho evita, segons valida un estudi del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar que publica la revista Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology. El treball ha avaluat els resultats de situar el punt d'estimulació del marcapassos a la regió exacte del septe entre els dos ventricles on es troba el sistema de conducció natural del cor, i no a la punta del ventricle dret, com sempre s'ha fet fins ara. Això possibilita recuperar el ritme normal del cor d'una forma més natural, sense els efectes perjudicials d'una activació del cor no fisiològica. Amb aquesta nova ubicació del marcapassos es redueix el nombre d'ingressos per insuficiència cardíaca en un 78% respecte a la ubicació clàssica. Els autors de l'estudi apunten que això pot provocar un canvi de paradigma en la implementació d'aquest estimulador del ritme cardíac.
5 d'abril de 2024 - Notes de Premsa
La seva aplicació, però, ha de ser individualitzada i amb seguiment d'especialistes en Medicina Física i Rehabilitació, així com en salut mental. Els treballs revisats coincideixen en les bondats de l'exercici físic en el retorn al funcionament previ a la depressió, la millora dels símptomes depressius i en la qualitat de vida dels pacients. Ho indica la primera revisió sistemàtica de la literatura científica sobre símptomes depressius i funcionalitat, que publica el Journal of Affective Disorders.
22 de març de 2024 - Notes de Premsa
El fet de tenir una major edat biològica o epigenètica, que és diferent de la cronològica i que es veu afectada pels hàbits de vida i factors externs mediambientals, augmenta el risc de mort en pacients tractats per una hemorràgia subaracnoidal. Per contra, tenir una menor edat biològica, incrementa les possibilitats de patir una de les complicacions més habituals en aquests casos, l'espasme de les artèries cerebrals, l'anomenat vasoespasme. És la primera vegada que es pot demostrar aquesta relació, que obre la porta a investigar com es poden modificar aquests factors per millorar el pronòstic dels pacients.
20 de març de 2024 - Notes de Premsa
El centre està posant en marxa les instal·lacions del seu nou edifici, que li permet sumar més de 20.000 m2 de superfície, 75 nous llits i dobla la superfície del Servei d'Urgències. Les obres s'han fet en un temps rècord tot i les dificultats trobades al subsol. Els enderrocs previs van començar el juliol de l'any 2022. Per fer-ho, s'ha treballat de forma intensiva i s'han aprofitat els avantatges de la construcció modular. De fet, es tracta d'una de les estructures d'aquest tipus més gran construïda a Europa. El projecte ha comptat amb la participació de pacients familiars i professionals, a través d'un procés de cocreació. Les seves conclusions han cristal·litzat en un edifici amb espais pensats per afavorir la intimitat i la connectivitat i el confort dels pacients i familiars. A més, s'ha apostat per humanitzar l'hospital amb art, a través de la decoració dels banys, obra de l'artista Perico Pastor. La posada en marxa es farà de forma gradual al llarg dels pròxims mesos. De moment, els primers serveis habilitats són l'ampliació del Servei d'Urgències, que dobla la seva superfície, i tres plantes d'hospitalització. Les obres han tingut un pressupost de més de 70 milions d'euros, en part finançats pel programa REACT-EU dels fons europeus FEDER, com a resposta a la pandèmia de la COVID-19.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2025 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat
