Definició del sòl pelvià i patologies que engloba

El sòl pelvià està format per un conjunt de muscles, lligaments, teixit connectiu i nervis que permeten el funcionament adequat i el suport de l’úter, la vagina, la bufeta de la orina, la uretra i el recte. La patologia del sòl pelvià engloba un ventall de patologies molts prevalents en la població adulta i que compren patologia de l’àmbit ginecològic, urològic i digestiu, les quals es defineixen genèricament com a com disfunció del sòl pelvià.

Generalment i per ordenar millor les patologies es divideixen en patologies del compartiment anterior i mig i patologies del compartiment posterior. Les patologies del compartiment anterior i mig comprenen patologies urològiques i ginecològiques essent les més prevalents la incontinència urinària, el prolapse genital i la bufeta hiperactiva. Les patologies del compartiment posterior més prevalents comprenen patologies digestives com la incontinència fecal, el restrenyiment crònic funcional, la defecació obstructiva, el prolapse rectal i el dolor ano-rectal crònic funcional. Cal remarcar que aquestes patologies son considerades benignes però que tenen conseqüències devastadores sobre la població que les pateix donat que poden arribar a ser inhabilitants, afectar a la confiança en sí mateix, afectar a la percepció de la imatge corporal i finalment poden conduir a l’aïllament social.

Des de fa uns anys coneixem que la majoria de casos en que existeix una afectació del sòl pelvià la patologia és global i s’afecten per tant tots els compartiments pelvians descrits. Un exemple ben conegut és que fins al 30% de pacients amb incontinència urinària, poden tenir associada una incontinència fecal.

Es per això que l'avaluació clínica i el tractament hauria de ser en tos els casos multidisciplinari, mitjançant la creació d’unitats funcionals on participen diferents especialistes.

Les dues patologies del sol pelvià més prevalents són la incontinència urinària i la incontinència fecal. Aquestes patologies malgrat ser molt prevalents no estan ben identificades en el nostre país i les xifres varien ostensiblement segons l’edat de la població estudiada.