Notícies

16 de novembre de 2022 - Informació general

La detecció personalitzada del càncer de mama podria millorar la supervivència del càncer i reduir el sobrediagnòstic

Un equip d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ha creat un model per a predir el risc individual de càncer de mama que podria utilitzar-se per a crear estratègies personalitzades de cribratge d'aquesta malaltia.

La recerca, presentada en el 13 Congrés Europeu de Càncer de Mama, podria fer que els programes de detecció de mama siguin més efectius i, en última instància, millorar les taxes de supervivència. També podria significar que hi hagi menys persones que pateixin 'falsos positius' (quan les proves de detecció indiquen càncer, però altres proves mostren que no n'hi ha) i 'sobrediagnòstic' (quan les persones són diagnosticades i tractades per un càncer que creix de forma extremadament lenta i no ha causat cap problema durant la seva vida).

D’esquerra a dreta, Marta Román, Javier Louro i Xavier Castells

L'estudi va utilitzar dades del Registre de Càncer de Noruega (Oslo) i va ser una col·laboració entre investigadors del Registre de Càncer de Noruega i l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar. El Dr. Javier Louro investigador de l'IMIM-Hospital del Mar i autor del treball, assegura que "coneixem molts dels factors que influeixen en el risc de càncer de mama. Per exemple, envellir, tenir antecedents familiars de càncer de mama i alguns tipus de malalties mamàries benignes poden incrementar el risc. No podem fer molt sobre aquests factors de risc, però sí podem usar aquesta informació per a predir el risc de càncer de mama".

La recerca va incloure dades de prop de 50.000 dones que van participar en BreastScreen Norway entre 2007 i 2020. BreastScreen Norway és un programa nacional que convida a totes les dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. Els programes de detecció poden ajudar a millorar les taxes de supervivència en garantir que els càncers es detecten com abans millor.

Els investigadors  van utilitzar dades sobre deu factors de risc coneguts per estimar els riscos de les dones individuals de desenvolupar càncer de mama durant un període de quatre anys. Aquests inclouen l'edat, antecedents familiars de càncer de mama, malaltia mamària benigna anterior, densitat mamària (una mesura de les glàndules i el teixit fibrós de la mama), índex de massa corporal i consumo d'alcohol. Van comparar aquests factors de risc en dones amb diagnòstic i sense de càncer de mama per a avaluar l'impacte de cada factor de risc individual, desenvolupar el model i verificar si el model era precís en termes generals.

Van descobrir que el risc de desenvolupar càncer de mama durant un període de quatre anys va variar des d'un 0,22% per algunes persones fins a un 7,43% per altres, amb un risc de mitjana d'1,10%. La recerca també va indicar que alguns factors eren més importants del que es pensava anteriorment, per exemple, l'efecte protector de quantes hores d'exercici fa una dona a la setmana. Aquest és un factor que no s'acostuma a incloure en els models de predicció del risc de càncer de mama.

El Dr. Louro apunta que "hem desenvolupat i validat amb èxit un model per a estimar el risc de càncer de mama en dones que participen en BreastScreen Norway, el programa nacional de detecció de càncer de mama a Noruega. S'han creat diversos models de predicció del risc de càncer de mama, però creiem que aquest és un dels primers models dissenyats per a guiar les estratègies de detecció de mama durant vida d'una persona utilitzant dades reals d'un programa de detecció. També és el primer model desenvolupat utilitzant dades de BreastScreen Norway".

"El nostre model podria considerar-se clau per a dissenyar proves de detecció personalitzades destinades a reduir els danys i incrementar els beneficis de les mamografies. Per exemple, a algú amb baix risc se li podria oferir una mamografia estàndard cada tres o quatre anys en comptes de cada dos anys. A algú amb risc mitjà se li pot oferir una mamografia 3D avançada cada dos anys, mentre que a les persones amb un risc alt se'ls hi pot oferir una nova prova de detecció amb mamografia o ressonància magnètica cada any. Totes aquestes estratègies encara són teòriques i han de ser estudiades respecte a la seva efectivitat".

Els investigadors adverteixen que les seves troballes fins al moment es basen en un programa de detecció en un país. La tècnica de predicció de riscos ara necessita més treball, com un estudi similar en un entorn diferent o una simulació per computadora, per a copsar l'impacte de la detecció personalitzada de mames.