Sabíeu que l’actual Hospital del Mar s’havia de construir al barri de Vallcarca? Doncs sí, quan es decideix substituir el precari primer hospital l’any 1925, la primera opció per raons de salabror, d’humitat i per les dificultats d’accés, era la zona on ara hi ha l’Hospital Militar. No obstant, com ja havia passat 40 anys abans amb els primers llatzerets per tractar les malalties infeccioses, s’hi van oposar els veïns.

Un dels personatges que va exercir una influència decisiva per deixar palesa la necessitat de construir el nou hospital va ser el Dr. Pons i Freixa. Nascut a Barcelona l’any 1883, l’any 1924 havia estat nomenat director interí de l'Institut Municipal d'Higiene, Institut del que depenia l’Hospital d’infecciosos, direcció que exerciria en propietat des de l'any 1925 fins a la seva jubilació l'any 1933.

A la Gaseta Municipal de Barcelona l’any 1931 es descrivia el nou hospital de la següent manera:

“El seu emplaçament fou fixat per la Superioritat en el terreny que ocupava la Secció Marítima del Parc. Té una extensió total de 27.250 m2, que compren des del viaducte al futur Passeig Marítim i des de la fàbrica del gas de la Catalana al camí del Somorrostro.
Abonen aquest emplaçament l’isolament de poblat en què es troba el referit terreny, puix que les construccions pròximes totes són d’usos industrials, amb escassos habitatges, ja que tot i tenint l’Hospital una secció destinada únicament i exclusiva a malalties infeccioses exòtiques i llatzeret, és imprescindible que estigui pròxim al mar. Per últim, pel fet que el terreny està limitat pel carrer del Gasòmetre, en la seva façana, pel camí del Somorrostro per un dels costats, el Passatge de l’actual Hospital per l’altre i en la seva part exterior pel mar, tot això fa que pugui organitzar-se els serveis d’una manera envejable, car per la seva façana principal, s’estableix l’entrada general. L’entrada que dóna al camí de Somorrostro es reserva per a la part de l’Hospital destinada a malalties infeccioses exòtiques, i la de l’actual Passatge és destinada tan sols per a treure’n els cadàvers. Així s’aconsegueix, a més d’una independència absoluta per a aquests serveis, que es tregui d’una manera oculta per als infeliços que sofreixen en els llits de l’Hospital aquells que la ciència no ha pogut salvar.

L’orientació de l’Hospital és la millor que per aquesta classe d’edificis s’hagin construït a la nostra ciutat. Està orientat a l’Est, la qual cosa ofereix el major rendiment de sol als pavellons”.

Foto 1: Dr. Pons i Freixa (1934). Font: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Foto 2: Imatge del dia de la Inaguració de l'Hospital (1930). Font: Arxiu Nacional de Catalunya.