Sabíeu quin va ser el precedent del nostre antic l’Hospital d’Infecciosos? Doncs dues barraques que va fer construir l’any 1888 l’alcalde de l’Exposició Universal, Francesc de Paula Rius i Taulet, i que tenien funcions de llatzeret. Els llatzerets eren establiments on es sotmetien a revisió, observació i eventualment, s'aïllaven en quarantena, les persones, bèsties o mercaderies provinents de països amb malalties contagioses endèmiques o epidèmiques.

El 1881 s'havia plantejat construir un hospital d’infecciosos prop de Montjuïc, però l’oposició popular dels barris veïns i alguns propietaris féu tirar enrere el projecte. Tanmateix, l’Ajuntament continuà amb la idea, i va adquirir l’any 1899 uns terrenys davant del mar que havien estat desafectats de jurisdicció militar i retornats a la ciutat gràcies a l’enderrocament de les muralles i a l’Exposició Universal de 1888. Allà hi havia l’àrea lúdica del “Tiro al Pichón”.

L’encert de la decisió queda demostrada amb l’aparició d’una epidèmia de pesta bubònica l’any 1905, que arribà a Barcelona amb uns carregaments de cotó de l’Índia. Es posa en funcionament el barracó de Can Tunis, però a més, en un llatzeret dels edificis que quedaven dempeus de l’Exposició Universal, s’hi afegiren nous barracons. Així doncs, es va disposar de quatre pavellons d’hospitalització, un destinat a cuina, menjador i rebost, un altre destinat a bugaderia i un altre, a oficines i dormitori de les monges paüles. Les instal·lacions es tancaren un cop dominada l’epidèmia.

El 1907 i el 1913 es reproduïren brots de pesta bubònica i es reobriren les instal·lacions de can Tunis, però no les del “Tiro al Pichón”, vora a mar.

Font: llibre "Els hospitals de Barcelona i del Barcelonès" Dr. Jacint Reventós

Foto 1: El llatzeret de Can Tunis. Font: llibre "L'Hospital del Mar a la història de Barcelona" del Dr. Bosch i Monegal.

Foto 2: Pavelló per al tractament de la Sarna. Font: llibre "L'Hospital del Mar a la història de Barcelona" del Dr. Bosch i Monegal.