Sabíeu que a l’any 1942 un grup d’infermeres i Mare Superiora de l’Hospital van rebre la Medalla de la Ciutat pels serveis prestats durant l’epidèmia de tifus exantemàtic? El primer brot de l’epidèmia al 1941 va causar 5 morts i 23 casos, però l’epidèmia de 1942 va ser molt més greu i va causar un total de 408 morts a Barcelona. L’epidèmia s’inicia quan a principis de gener de 1942, i a causa de la visita d’un important personatge del “regim”, es van “recollir” tots els indigents de Barcelona i es van tancar en el pavelló de Romania de l’Exposició Universal de 1929.

Hi van conviure en condicions infrahumanes uns centenars de persones i donat que alguns provenien de regions o localitats espanyoles on hi havia hagut focus epidèmics recents de tifus exantemàtic, es produir un important brot de la malaltia. Acabada la visita del “prohom” es van obrir les portes del pavelló i l’epidèmia es va estendre ràpidament per tota la ciutat.

L’Hospital d’Infecciosos va ser l’encarregat de controlar l’epidèmia. Amb esforç, molta dedicació i ínfimes condicions tècniques. La neteja, el despullament, el diagnòstic clínic, la presa de sang, etc representaven un perill real i greu de contagi d’una malaltia que no tenia tractament. Els malalts portaven tants polls quan ingressaven que se’ls submergia en una banyera sense treure’ls la roba, se’ls rentava amb sabó i benzina, i se’ls rasuraven totes les zones piloses. La roba era cremada immediatament.

El doctor Vicenç Giménez Vidal, metge de guàrdia, Emili Rabat, auxiliar de l’Hospital, una monja i dues operaries, van morir víctimes d’aquesta malaltia per picades de polls infectats.

Font: llibre"L'Hospital del Mar en la història de Barcelona" del Dr. Enric Bosch i Monegal.