Sabíeu que al juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil, ningú no va sortir de l'Hospital del Mar durant 5 dies? En part per la feina que hi havia per atendre ferits i malalts i en part, també, per por. Les monges paüles, disfressades d’infermeres, l’abandonaren el 23 de juliol acompanyades pel Dr. Jiménez Vidal.

A l’Hospital es constituí un comitè que va aconseguir que els militars deixessin les armes a la porta si volien entrar-hi. El director era aleshores el Dr. Grau i els caps de Servei, els doctors Soler Dopff, Sarrias i Comas i Roca, que romangueren durant tota la contesa al seu lloc, mentre que el doctor Trias de Bes passà al bàndol nacional.

També es quedaren a l’hospital, mentre pogueren, els doctors interns Jiménez Vidal, Gamissants i Martí i l’estudiant intern Mas de Xaxás.

En els primers temps de la Guerra Civil hi van continuar ingressant tota mena de malalts infecciosos, i se n’incrementà el nombre a causa de les deficients condicions higièniques provocades per la guerra.

Amb motiu de la lluita interna dels Fets de Maig de 1937, augmentà de nou el nombre de ferits que acudien a l’Hospital d’Infecciosos. Tornava a ser perillós sortir de l’hospital a causa de la lluita entre faccions enfrontades, que es produí no gaire lluny de l’hospital.

L’Hospital tampoc es va deslliurar dels bombardeigs aeris i navals feixistes. Els obusos hi passaven just per sobre, malgrat les creus roges pintades a les teulades. El desembre es van evacuar els malalts a l’Hotel Florida del Tibidabo, que ja funcionava com a sanatori de la CNT-FAI, després de què caigués a l’Hospital una bomba d’aviació.

Foto 1: font: “Els Hospitals de Barcelona i del Barcelonès” Dr.Jacint Raventós.

Foto 2: 16 de març de 1937. Després d'un bombardeig, forces de la Creu Roja busquen possibles supervivents. Font:"L'Hospital del Mar en la historia de Barcelona" del Dr. Bosch i Monegal.